LES NACIONS UNIDES AVUI

Les agències de l’ONU: Agències especialitzades (organitzacions autònomes vinculades a les NU mitjançant acords especials).

Organització Internacional del Treball -> OIT
Organització d’Aviació Civil Internacional -> OACI
Unió Postal Universal -> UPU
Grup del Banc Mundial -> IDA BIRD CFI
Organització Mundial de la Salut -> OMS
Organització Meteorològica Mundial -> OMM
Unió Internacional de Telecomunicacions -> UIT
Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual -> OMPI
Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial -> ONUDI
Organització Marítima Internacional -> OMI
Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola -> FIDA
Fons Monetari Internacional -> FMI
Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació -> FAO

• Fundada al 1945 per empendre activitats internacionals per eradicar la fam al món. Ajuda als països pobres en el desenvolupament i la modernització de les seves act. agrícoles, forestals i pesqueres, per assegurar bona nutrició per a la població.

Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura -> UNESCO

• Creada al 1945. És l’organisme que declara patrimoni mundial  determinats llocs de gran valor mundial,hi cultural, històric o artístic.

Els programes i el fons
CNUCED -> Conferència de les Nacions Unides per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament
FNUAP ->  Fons de les Nacions Unides per a Activitats en Matèria de Població.
UNITAR -> Instituts de les Nacions Unides per la Formació de la Recerca
PNUD -> Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament
UNU -> Universitat de les Nacions Unides
VNU -> Voluntaris de les Nacions Unides
ACNUR -> Alt  Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats
HABITAT -> Programa per als Assentaments Humans
CMA -> Consell mundial de l'Alimentació
INSTRAW -> Institut Internacional de Recerca i Formació per a la Promoció de la Dona
ACDH -> Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans
PAM -> Programa Alimentari Mundial
PNUMA -> Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient
UNICEF -> Fons Internacional de les Nacions Unides per a la Infància

• Creada al 1946. Prime socorrien els nens i nenes que patien la Segona Guerra Mundial. Al 1959 la missió es va ampliar als camps de la nutrició, la salut i l’educació.

L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES

-Orígens i finalitats
L’organització de les Nacions Unides (ONU) (http://www.un.org/)va néixer en acabar la segona guerra mundial. La Carta de les Nacions Unides va ser aprovada a la conferència de San Francisco (1945). A la reunió hi van assistir representats de 51 estats.
L’ONU té com a objectius fonamentals mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar la cooperació entre els diversos estats i assegurar el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Per aconseguir-ho, les Nacions Unides poden aprovar l’establiment de sancions contra els països que posen en perill la pau mundial i, fins i tot, poden utilitzar forces militars (cascos blaus).Les principals institucions de l’ONU són: l’Assemblea General, el Consell de Seguretat,la Secretaria General, el Tribunal Internacional de Justícia i el Consell Econòmic i Social.
   
-L’Assemblea General
L’Assemblea General està integrada per tots els estats membres de l’ONU, cadascun dels quals té un vot. És el principal òrgan de deliberació de les Nacions Unides, i les seves decisions orienten la política i les tasques de l’organització. (http://es.wikipedia.org/wiki/Asamblea_General_de_las_Naciones_Unidas)

-El Consell de Seguretat
És el govern de l’ONU. Està format per quinze països: per una banda els païsovencedors de la Segona Guerra Mundial,  que en són membres permanents i per l’altra banda deu països més escollits per l’Assemblea General per a un periode de dos anys.
Els membres permanents són els únics que tenen dret de vet, mitjançant el qual cadascun pot bloquejar l’aplicació de qualsevol acord aprovat pel Consell de Seguretat. La Carta de les Nacions Unides estableix que el Consell de Seguretat té la responsabilitat de mantenir la pau i la seguretat internacionals, i que tots els països membres han de complir les seves decisions. El consell de seguretat pot decidir l’adopció d’algunes mesures.
http://www.perillderiqueses.org/index.php?option=com_content&view=article&id=701&lang=fr

       

-La Secretaria General

Formada per funcionaris internacionals que desenvolupen la tasca quotidiana de l’organització. El seu cap és el secretari general (nomenat per l’Assemblea general).

El secretari general o altres representants de l’ONU excerceixen tasques de meditació

per evitar l’esclat de nous conflictes o engegar procesos de pau.

-El Tribunal Internacional de Justícia

El Tribunal Internacional de Justícia és l’òrgan judicial principal de les Nacions Unides.

La seva missió és jutjar en els litigis entre els estats membres de l’ONU. El tribunal està format per quinze magistrats elegits per l’Assemblea General i el Consell de Seguretat. Els magistrats són escollits pels seus mèrits i no per nacionalitats (no hi pot haver dos magistrats del mateix país)

-El Consell Econòmic i Social

Coordina la tasca econòmica i social de les Nacions Unides i dels òrgans i institucions que constitueixen el sistema de les nacions unides.

LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

Actualment al món hi han 193 estats independents, amb diferències molt grans entre ells.

• Europa

És ja una unitat econòmica i monetària.
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) -> té la seu a Viena. Està formada per tots els  Estats Europeus més Canadà i Estats Units. Té com a objectiu debatre els problemes i conflictes que poden afectar la pau i l’estabilitat a Europa, i enfortir la democràcia i el respecte dels drets humans.
Consell d’Europa: seu a Estrasburg. Intenta afavorir la col·laboració política, social i cultural per avançar.

• Àsia i el Pacífic

Associons de les Nacions del Sud- est Asiàtic (ASEAN) (1967) ->amb obj. polítics i de defensa comuna, i per impulsar el progrés econòmic, social i cultural dels estats memebres. És aliada amb els Estats Units.
Cal destacar la Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) -> coordina les polítiques de desenv. econòmic i d’intercanvi comercial.

• Amèrica

Organització dels Estats Americans (OEA) -> 1948 (seu Washinton). Agrupa tots els estats del continent.
Promouen la cooperació econòmica, política i cultural i garantir la defensa dels estats membres.
Acord Nord-Americà del Lliure Comerç (NAFTA) -> 1994 associació de caràcter econòmic i comercial del continent americà.
Estats Units, Canadà i Mèxic -> van crear una zona lliure de canvi amb una desaparició progressiva de les taxes sobre la circulació de béns.
Mercosur (A. del Sud) -> 1995. Format per Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai -> mercat comú. L’any següent es va integrar Xile i Bolívia i al 2006 Veneçuela.

• L’Àfrica i el Món Islàmic

Organització de la Unitat Africana (OUA) -> 1963 Promoure la lluita contra el colonialisme, resoldre els conflictes i ajuda la política.
Actualment: constituïda per 49 estats inclosa la Rep. Àrab Sahariana Democràtica (1984) -> va provocar l’abandono de Marroc.
Unió del Magrib àrab (1989) per la cultura, l’economia i per la política.
Lliga Àrab (1945) -> majoria d’estats àrabs per coordinar la política exterior.

L'organització política dels estats

FORMES D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Els règims polítics:

-Forma d’organització del poder polític.

Es classifiquen en:

-Autoritaris: el poder és en mans d’una persona, un grup, o una classe social que imposen normes a la resta.

-Participatius: el conjunt dels ciutadants participen en l’elaboració de les normes. Sorgit a Anglaterra al S.XVII com a oposició a l’absolutisme.

Democràcia:Forma de govern en que el conjunt dels ciutadans elegeix per votació els    governants polítics. Sistema estès arreu del món i tot i ser no molt bo és el menys dolent.

Dictadura:

Forma de govern que s’oposa a la democràcia en que el poder és en mans d’una persona,o una institució que es caracteritza per haver-hi tirania, despotisme i egoisme.

Monarquia:

Forma de govern en què el poder és en mans del cap d’estat; el rei, la reina, o l’emperador. El càrrec és vitalici i hereditari entre els membres d’una dinastia.

República:

Forma de govern en què tots els carrecs polítics són elegits pels ciutadans. El cap d’estat és el president de la república elegit pel parlament o bé per elecció popular i disposa d’un mandat limitat a un cert nombre d’anys.

ESTATS CENTRALISTES I ESTATS FEDERALS

Estats centralistes:

Forma d’organització política uniforme per a tot el país, en contrast amb la pluralitat de jurisdiccions i administracions. Forma unitària d’organització basada en els principis d’unitat, uniformitat i centralització. A partir de l’’estat centralista ha sorgit l’estat autonòmic.

Estats federals:

Forma d’organització política d’on el poder s’exerceix des de dues instàncies: la central i la de cada estat membre. La federació disposa d’òrgans de govern propis: el parlament, el govern i els tribunals de justícia. Els diferents estats disposen de constitució pròpia que estableix l’organització política en aquell estat.

LA DEMOCRÀCIA.

• És un sistema de govern que significa govern del poble.

• La sobirania nacional: El poder prové del poble,pot establir lleis fonamentals de l'Estat i el seu sistema de govern.
• El sufragi universal: Homes i dones majors d'edat poden votar.
• Divisió dels poders: Legislatiu (elaborar lleis) parlament. Executiu (governar d'acord amb la llei) govern i administració. Judicial (aplicar la llei) jutges i tribunals. (Controlar-se mútuament)
• Drets individuals: Tothom té uns drets, el més important és la llibertat (d'expressió, de consciència, de reunió...)El límit de la llibertat de cadascú i és la llibertat dels altres. Dret de la vida, integritat física, intimitat, seguretat i drets econòmics i socials com el treball.
• La igualtat davant la llei: Tothom té els mateixos drets i deures.

• Les eleccions

• S'executen mitjançant el sufragi universal. Cada representant al parlament representa un nombre similar d'electors.
• Els candidats s'agrupen en partits polítics per aconseguir el suport de la població. Associacions que reuneixen persones amb idees comunes i que presenten un programa d'actuació en el parlament.

• El parlament i el govern.

• Parlament: poder legislatiu, aprovar lleis i elaborar-ne. Proposa el cap d'estat i el cap de govern que després es sotmetrà a l'elecció del parlament. El cap d'estat designa el cap de govern (president o primer ministre) que constitueix el poder executiu, cada ministre s'ocupa d'un tema diferent.

• El govern ha de tenir la confiança del parlament. Així governa el partit amb la majoria absoluta de diputats i la resta de diputats formen l'oposició.

• El parlament controla el poder executiu i així pot interpel·lar les actuacions del govern. De vegades diferents partits es presenten en una mateixa col·laboració.
• Per resoldre els conflictes que puguin sorgir en els diferents poders de l’Estat, en els estats democràtics hi ha un tribunal constitucional.

La societat actual

La societat actual
Una societat més lliure
Fi del franquisme + règim democràtic = elosió llibertats
Aprovament llei del divorci 1980 i l’avortament 1983
La societat ha viscut un proccès de secularització-> església catòlica perdut influència en la vida social.  

Nous models de família
Apareixen nuclis monoparentals
Famílies compostes per pares i fills de matrimonis anteriors
Famílies en que els pares no estan casats.
Més nombroses llars unipersonals
La situació de la dona
S’ha avançat en la igualtat de sexe.
Les dones, en algunes empreses privades, continuen patint  discriminació salarial .
En el nucli familiar les dones dediquen moltes més hores en les tasques domèstiques que els homes.

L’educació
Extensió de l’ensenyament obligatori fins als 16 anys. Hi ha un increment de l’oferta educativa i augmenta els estudiants.
L’estructura social
Ampliació de les classes mitjanes
Consolidació estat de benestar amb imp. mesures de protecció social -> nova pobresa  sobretot a les ciutats .
Cada cinc persones es troben per baix del llindar de pobresa relativa.
Es manté l’atur estructural.
Arribada de nous immigrants ->9% població

La societat de consum i el temps lliure
El temps de treball s’ha reduït
Temps lliure ha augmentat
Augmenten els viatges de vacances a l’estranger i al propi país.
Esport -> gran expansió
Televisió -> primer lloc de consum en el temps lliure
Consum -> molt important

L'organització del territori català

L’organització del territori català
*Les comarques
- Comarca: entitat local constituïda per una agrupació de municipis. Basa en 4 elements:
    * geogracia física: característiques comunes.
    * Història comuna, dona lloc a consiència comuna de pertanyer a una mateixa unitat
         (s’expresa en cultura popular, balls...)
    * capital comercial: ciutat on es concentra gran activitat econòmica i els serveis dels 
        habitants de la comarca. (ensenyament, mercat, servei sanitari...)
    * Consell comarcal: comarca té unitat de govern dotada d’una institució pròpia.


- Història
    - 1987 instaurar la divisió comarcal de la Generalitat republicana.
    -  l’any següent, crear 3 comarques: Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Alta Ribagorça.
    -  govern i administració de la comarca: Consell comarcal, la seu està a la capital de
       la comarca.
    - Vall d’Aran: té llengua pròpia (aranès) i té Consell General (institució de govern específica).

- Les regions : àrees formades per comarques veïnes organitzades a l’entorn d’un gran nucli urbà.
   

Alt Pirineu i Aran (comarques pirinenques): Alt Urgell, Serdanya, Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Àrea de muntanya modificada la seva estructura econòmica tradicional pel creixement del turisme.

Comarques Gironines: Gironès, Alt Empordà, Pla de l’Estany, la Selva, la Garrotxa i Ripollés. Capital Girona, economia força equilibrada.


Comarques/Catalunya central: Olzona, Solsonès, Bages, Berguedà i Anoia. Manresa (per pes demogràfic) ciutat més important, economia té un pes important, activitat agropecuària i indústria.


Lleida (terres de ponent): Sergià, Noguera, Garrigues, Pla d’Urgell, Urgell i Segarra. Lleida capital i més habitants. Malgrat el creixement de serveis,el sector primari és encara destacat.


Àrea de Barcelona: Barcelonès, Vallès Occidental i Oriental, Maresme, Baix Llobregat, Alt i Baix penedès i Garraf. Molt vinculades a Barcelona, densitat de població i importància d’activitat industrial i serveis.  


Camp de Tarragona: Alt i Baix Camp, Tarragonès, Priorat i Conca de Barberà. Gran creixement en últims anys, Tarragona-Reus és nucli tant per població com activitat industrial, sector primari encara destacat.


Terres de l’Ebre: Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta. Tortosa nucli demogràfic i capital, activitat agícola pes rellevant dintre de l’economia.

-Barcelona, capital de Catalunya
Paper central en bona part de les activitats econòmiques, important sector industrial i servei. Barcelona i àrea metropolitana, centre motor del territori català, prenen decisions socioeconòmiques del país. Capital política de Catalunya, és la seu del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, Tribunal Superior de Justícia i s’hi concentren moltes institucions de l’Administració autonòmica.

Espanya: Organització territorial i diversitat

Espanya: Organització territorial i diversitat
Segons la constitució del 1978, Espanya s’organitza territorialment en 3 nivells:

• Municipis
• Províncies
• Comunitats autònomes

Els municipis
Nivell bàsic d’ organització administrativa i territorial
Assosiació de persones i béns determinada per relacions necessàries de veïnatge
Ajuntament -> corporació pública -> òrgan jurídic que representa i administra els interessos d’un municipi -> té jurisdicció sobre 1 territori determinat.
Municipis ->  posseeixen competències pròpies, així com autonomia per desenvolupar-les.

• Els municipis més grans de Catalunya corresponen a l’àmbit metropolità de Barcelona

Catalunya -> 946 municipis
Espanya -> uns 8000
Per llei, cada municipi en funció de la seva població ha de oferir una seria de servells -> mancomunitats de municipis -> per coordinar la presentació dels serveis

Les províncies
Unitat administrativa de primer grau. La constitució la defineix com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per una agrupació de municipis.
Espanya -> 50 províncies (1833)
El govern i l’administració de la província es duu a terme mitjançant la Diputació Provincial -> corporació representativa formada per representants dels municipis.
L’Estat aplica les polítiques de la seva competència.
Cablido insular -> illes Canàries
Consell insular -> illes Balears

Les comunitats autònomes(1978)
Estatut d’autonomia -> regions i nacions -> estableix abast de l’autogovern i les competències que els pertoquen.
Tenen un parlament: amb poder legislatiu; un govern: executiu i administratiu;  president elegit pel Parlament

La diversitat territorial
Llengües Estat espanyol: castellà, català, gallec, basc o eùscar
Llengües minoritàries: fabla, bable i aranès
Entre les  diverses comunitats autònomes -> diferències pel que fa el nivell de riquesa.
Territoris menys industrialitzats i agricultura manté pes important-> indicadors renda inferior
Zones amb indústria i sector de serveis més imp. -> més riques
Reduir desigualtats -> poders públics implanten polítiques basades en la solidaritat i el reequilibri territorial.