La societat actual

La societat actual
Una societat més lliure
Fi del franquisme + règim democràtic = elosió llibertats
Aprovament llei del divorci 1980 i l’avortament 1983
La societat ha viscut un proccès de secularització-> església catòlica perdut influència en la vida social.  

Nous models de família
Apareixen nuclis monoparentals
Famílies compostes per pares i fills de matrimonis anteriors
Famílies en que els pares no estan casats.
Més nombroses llars unipersonals
La situació de la dona
S’ha avançat en la igualtat de sexe.
Les dones, en algunes empreses privades, continuen patint  discriminació salarial .
En el nucli familiar les dones dediquen moltes més hores en les tasques domèstiques que els homes.

L’educació
Extensió de l’ensenyament obligatori fins als 16 anys. Hi ha un increment de l’oferta educativa i augmenta els estudiants.
L’estructura social
Ampliació de les classes mitjanes
Consolidació estat de benestar amb imp. mesures de protecció social -> nova pobresa  sobretot a les ciutats .
Cada cinc persones es troben per baix del llindar de pobresa relativa.
Es manté l’atur estructural.
Arribada de nous immigrants ->9% població

La societat de consum i el temps lliure
El temps de treball s’ha reduït
Temps lliure ha augmentat
Augmenten els viatges de vacances a l’estranger i al propi país.
Esport -> gran expansió
Televisió -> primer lloc de consum en el temps lliure
Consum -> molt important

L'organització del territori català

L’organització del territori català
*Les comarques
- Comarca: entitat local constituïda per una agrupació de municipis. Basa en 4 elements:
    * geogracia física: característiques comunes.
    * Història comuna, dona lloc a consiència comuna de pertanyer a una mateixa unitat
         (s’expresa en cultura popular, balls...)
    * capital comercial: ciutat on es concentra gran activitat econòmica i els serveis dels 
        habitants de la comarca. (ensenyament, mercat, servei sanitari...)
    * Consell comarcal: comarca té unitat de govern dotada d’una institució pròpia.


- Història
    - 1987 instaurar la divisió comarcal de la Generalitat republicana.
    -  l’any següent, crear 3 comarques: Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Alta Ribagorça.
    -  govern i administració de la comarca: Consell comarcal, la seu està a la capital de
       la comarca.
    - Vall d’Aran: té llengua pròpia (aranès) i té Consell General (institució de govern específica).

- Les regions : àrees formades per comarques veïnes organitzades a l’entorn d’un gran nucli urbà.
   

Alt Pirineu i Aran (comarques pirinenques): Alt Urgell, Serdanya, Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Àrea de muntanya modificada la seva estructura econòmica tradicional pel creixement del turisme.

Comarques Gironines: Gironès, Alt Empordà, Pla de l’Estany, la Selva, la Garrotxa i Ripollés. Capital Girona, economia força equilibrada.


Comarques/Catalunya central: Olzona, Solsonès, Bages, Berguedà i Anoia. Manresa (per pes demogràfic) ciutat més important, economia té un pes important, activitat agropecuària i indústria.


Lleida (terres de ponent): Sergià, Noguera, Garrigues, Pla d’Urgell, Urgell i Segarra. Lleida capital i més habitants. Malgrat el creixement de serveis,el sector primari és encara destacat.


Àrea de Barcelona: Barcelonès, Vallès Occidental i Oriental, Maresme, Baix Llobregat, Alt i Baix penedès i Garraf. Molt vinculades a Barcelona, densitat de població i importància d’activitat industrial i serveis.  


Camp de Tarragona: Alt i Baix Camp, Tarragonès, Priorat i Conca de Barberà. Gran creixement en últims anys, Tarragona-Reus és nucli tant per població com activitat industrial, sector primari encara destacat.


Terres de l’Ebre: Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta. Tortosa nucli demogràfic i capital, activitat agícola pes rellevant dintre de l’economia.

-Barcelona, capital de Catalunya
Paper central en bona part de les activitats econòmiques, important sector industrial i servei. Barcelona i àrea metropolitana, centre motor del territori català, prenen decisions socioeconòmiques del país. Capital política de Catalunya, és la seu del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, Tribunal Superior de Justícia i s’hi concentren moltes institucions de l’Administració autonòmica.

Espanya: Organització territorial i diversitat

Espanya: Organització territorial i diversitat
Segons la constitució del 1978, Espanya s’organitza territorialment en 3 nivells:

• Municipis
• Províncies
• Comunitats autònomes

Els municipis
Nivell bàsic d’ organització administrativa i territorial
Assosiació de persones i béns determinada per relacions necessàries de veïnatge
Ajuntament -> corporació pública -> òrgan jurídic que representa i administra els interessos d’un municipi -> té jurisdicció sobre 1 territori determinat.
Municipis ->  posseeixen competències pròpies, així com autonomia per desenvolupar-les.

• Els municipis més grans de Catalunya corresponen a l’àmbit metropolità de Barcelona

Catalunya -> 946 municipis
Espanya -> uns 8000
Per llei, cada municipi en funció de la seva població ha de oferir una seria de servells -> mancomunitats de municipis -> per coordinar la presentació dels serveis

Les províncies
Unitat administrativa de primer grau. La constitució la defineix com una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per una agrupació de municipis.
Espanya -> 50 províncies (1833)
El govern i l’administració de la província es duu a terme mitjançant la Diputació Provincial -> corporació representativa formada per representants dels municipis.
L’Estat aplica les polítiques de la seva competència.
Cablido insular -> illes Canàries
Consell insular -> illes Balears

Les comunitats autònomes(1978)
Estatut d’autonomia -> regions i nacions -> estableix abast de l’autogovern i les competències que els pertoquen.
Tenen un parlament: amb poder legislatiu; un govern: executiu i administratiu;  president elegit pel Parlament

La diversitat territorial
Llengües Estat espanyol: castellà, català, gallec, basc o eùscar
Llengües minoritàries: fabla, bable i aranès
Entre les  diverses comunitats autònomes -> diferències pel que fa el nivell de riquesa.
Territoris menys industrialitzats i agricultura manté pes important-> indicadors renda inferior
Zones amb indústria i sector de serveis més imp. -> més riques
Reduir desigualtats -> poders públics implanten polítiques basades en la solidaritat i el reequilibri territorial.

Terremoto Japó 2011

Desastre a Japó

L’expansió del sector terciari

L’expansió del sector terciari

Els serveis a Catalunya
El sector terciari ha anat creixent fins que s’ha convertit en el sector que ocupa la major part de la població activa.
Predomina el petit i mitjà establiment comercial, majoritàriament de caràcter familiar. La implantació de grans superfícies comercials ha obligat a les botigues a modernitzar el servei i buscar noves fórmules per tal de mantenir la competivitat.
La major part dels comerços es realitzen amb l’Estat Espanyol o amb la resta de països de la Unió Europea.

El transport per carretera és el més important ja que resulta pràctic.
-Terra:
    -Ferrocarril: els projectes se centren en l’alta velocitat.
    -Altres (cotxes, camions...): s’utilitzen les autopistes com a camí principal.
-Mar:
    -Els ports més utilitzats són els de les grans ciutats.
-Aire:
    -Els aeroports més utilitzats són els que tenen més experiència en el transport de         mercaderies, o els que resulten més barats.

El turisme: ha sigut el servei que ha experimentat un creixement més gran. Les principals destinacions són la Costa Brava i la Costa Daurada així com Barcelona i les àrees d’esquí dels Pirineus. Els mesos on hi ha més turistes són el Juny, el Juliol i l’Agost. La majoria de turistes provenen de la Unió Europea o de la resta d’Espanya. El turisme ha transformat el litoral català, sovint sense planificació adequada.

El sector del comerç: ha sofert una profunda transformació en els últims 20 anys perquè tot i les botigues tradicionals s’ha produït un increment molt important de les grans superfícies comercials. Comerç exterior segueix caracteritzat per dèficit de la balança comercial. Principals intercanvis comercials amb la Unió Europea, els Estats Units i el Japó.

La xarxa de transports: ha experimentat canvis significatius. Construccions d’autopistes per millorar l’accés a nuclis urbans, construcció de línies de ferrocarrils d’alta velocitat. Però el transport aeri és el que mostra més dinamisme en els darrers temps.

Espanya: és la segona destinació turística mundial pel nombre de visitants i ocupa una de les primeres posicions pel que fa a ingresso de l’activitat turística. Illes Balears, Canàries i la costa Mediterrània en són les principals destinacions. Els reptes del turisme són: corregir l’alta estacionalitat, potenciar ofertes diferents i evitar que els turistes malmetin l’entorn natural.

Terremoto Lorca 2011

Vídeo del desastre de Lorca

Recursos energètics i sector producció industrial

Recursos energètics i sector producció industrial

El sector energètic a Catalunya
Catalunya és un país pobre en recursos energètics i productes minerals. És dependent de l’exterior.
- Jaciments de carbó: poca qualitat.
- Els pous de cru són insuficients per satisfer la demanda.
- La hidroelectricitat és força rellevant a Catalunya tot i que també ho són l’energia tèrmica i la nuclear.

-El consum d’energia ha augmentat. Major part del consum energètic protagonitzada pel petroli. L’electricitat i el gas natural han adquirit cada cop un paper més important.

-La producció mineral més important correspon a l’extracció de sals potàssiques destinades a les indústries químiques o les fertilitzants agrícoles. Pedreres també nombroses.


La producció industrial catalana
Catalunya disposa d’un teixit industrial força divers on predominen les petites i mitjanes empreses. El sector secundari ha perdut la posició hegemònica que ocupava perquè moltes empreses han hagut de tancar per baixa competitivitat dels productes i ha augmentat el nombre de gent dedicada al sector terciari.

-Localització industrial: majoria d’empreses situades a la zona del litoral o en els grans eixos de comunicació del país.

-Els sectors industrials més importants són la metal·lúrgia de transformació, la química, l’alimentació, el cuir, el tèxtil i la producció d’energia. El tèxtil ha perdut pes i n’ha guanyat la indústria alimentària o la fabricació de maquinària.


Recursos i activitat industrial a Espanya
Espanya és deficitària pel que fa a primeres matèries i recursos energètics i manté dependència respecte a l’exterior.
-Zones d’explotació de carbó: condicions de explotació no molt bones, baixa qualitat del carbó i dificultat d’explotació dels jaciments.
-Petroli:s’extreuen petites quantitats que obliguen a importar el petroli d’altres països.
-Electricitat: a partir de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears.
-Recursos minerals escassos: zones de la Meseta.
-Activitat industrial: continua sotmesa a una forta dependència de l’exterior (capitals, tecnologia, primeres matèries i fonts d’energia).
-Distribució industrial: principals zones industrials són Catalunya, País Valencià, la Comunitat de Madrid i el litoral nord. Sectors industrials més importants són els de la metal·lúrgia de transformació i l’alimentació.

Paisatges i activitats agraris.

Paisatges i activitats agraris.

• L'ESPAI AGRARI CATALÀ

Tant la catalunya litorial com la Catalunya interior mostren paisatges diversos, 
pel clima i per la configuració del relleu. 
Tres grans zones agrícoles:

    *Les àrees de muntanya alta i mitjana: Pluvositat elevada i relleu de forts
     pendents.  Presència de zones boscoses i prats. A les valls molts conreus
     de regadiu.

               
                  
   
    *La franja litoral: Pluvositat escasa. Relleu pla o amb escassos pendents.                    Majoritariament hi predominen els conreus de secà, però també hi ha
      zones on hi ha conreus de regadiu que aprofiten  l’aigua dels canals o de
     pous. Zones de l’Empordà, el Maresme, Delta de l’Ebre i el Baix Llobregat.
                 
    *Les terres de l’interior: Clima sec i extrem, estius càlids i hiverns rigorosos. El
      paisatge tradicional és el de l’agricultura de secà, amb cereals, vinya, olivera i
      fruita seca. Les obres de canalització de l’aigua de l’Ebre, del segre i d’altres
      afluents del primer han permés la creació de grans àrees de regadiu, on hi
      predominen els arbres fruiters. Paisatge característic de Lleida.

• L’ACTIVITAT AGRÀRIA A CATALUNYA

A Catalunya, dintre del sector primari, del que n’hi ha més és de ramaderia,
amb un 60% del valor de tota la producció final agrària. En els darrers temps,
la modernització de l’activitat agrícola i ramadera ha comportat millores
en el sector  http://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura_a_Catalunya

• ELS PAISATGES I LA PRODUCCIÓ AGROPECUÀRIA A ESPANYA

    *Paisatge agrari atlàntic: Nord i nord-oest peninsulars. Zona de relleu 
     muntanyós amb precipitacions abundants i temperatures suaus. Molts 
     terrenys dedicats al bosc i a les pastures. La major part d’explotacions 
     agràries estan situades a la costa, on el relleu és més favorable. 
    Productes importants: blat de moro, patates i hortalisses.


    *Paisatge agrari d’interior: Correspon a la Meseta, Extremadura i part de la
     depressió de l’Ebre. Zona de clima mediterrani continental, amb una forta
     oscil.lació tèrmica i poques  precipitacions. La major part d’espai agrari
     correspon a conreus de secà tot i que trobem algunes terres de regadiu
     dedicades a conreus farratgers i hortalisses.

     *Paisatge agrari mediterrani: Litoral mediterrani i depressions de l'Ebre

    i del Guadalquivir.  Baixes precipitacions amb estius secs i hiverns suaus.

    Terres situades més a l’interior:conreu de secà i petits horts de regadiu.

    A les planes de  la costa i a les valls dels rius: conreus de regadiu de caire 

    intensiu (arbres fruiters i hortalisses).
    Als conreus de secà hi predominen els cereals (blat i ordi), l’olivera i la vinya.
    Als conreus de regadiu destaquen els cereals, els arbres fruiters, la patata, 

    l’arròs i productes d'horta
    En la producció ramadera el bestiar oví i el porcí, a més de l’aviram, ocupen els

    primers llocs.

Catalunya i Espanya avui

                              ÍNDEX:
                               Catalunya i Espanya avui

8.1 Paisatges i activitats agraris

• L’espai agrari català
• L’activitat agrària a Catalunya
• Els paisatges i la producció agropecuaria a Espanya

8.2 Recursos energètics i producció industrial

• El sector energètic a Catalunya
• La producció industrial catalana
• Recursos i activitat industrial a Espanya

8.3 L’expansió del sector terciari

• Els serveis a Catalunya
• Un sector clau per a l’economia espanyola

8.4  Espanya: Organització territorial i diversitat

• Els municipis
• Les províncies
• Les comunitats autònomes
• La diversitat territorial

8.5 L’ organització del territori català

• Les comarques
• Les regions
• Barcelona, capital de Catalunya

8.6 La societat actual

• Una societat més lliure
• Nous models de família
• La situació de la dona
• L’educació
• L’estructura social
• La societat de consum i el temps lliure

Cap a la unitat econòmica i política

Cap a la unitat econòmica i política

La unió econòmica i monetària
L’existència d’un veritable mercat interior en el si de la Unió Europea ha fet que les economies dels estats membres estiguin cada cop més relacionades. Com a conseqüència s’ha fet necessària la creació d’una moneda única, l’euro.

L’euro va entrar en vigor l’1 de gener de 1999. Aleshores, onze dels quinze estats van decidir substituir les seves monedes per l’euro. La substitució es va fer l’1 de gener de l’any 2002. L’1 de gener de 2007 la va adoptar Eslovènia.

L’euro ha de facilitar els moviments de les persones, productes i capitals per tota la Unió Europea. Així es pot viatjar per tota la Unió Europea sense canviar de moneda.

Banc Central Europeu:
Seu a Frankfurt, ha de garantir l’estabilitat dels preus, coordinar la política monetària dels bancs centrals de cada estat i autoritzar l’emissió de bitllets i monedes.


Les polítiques comunes

Política agrària comuna:
Té com a objectius principals la creació d’un mercat comú dels productes agrícoles, l’augment de la producció agrària, la millora del nivell de vida dels agricultors, i la posada al mercat de productes alimentaris a preus assequibles. Tot i els ajuts econòmics de la Unió, els camperols europeus tenen dificultats per competir amb camperols de la resta de continents, on les despeses de producció i de mà d’obra són molt inferiors.

Política pesquera comuna:
Té com a objectius garantir la continuïtat de les espècies marines  i assegurar la millora del nivell de vida dels pescadors i uns preus raonables per als consumidors. Per aconseguir-ho el Consell fixa un màxim de captures per a cada espècie que es divideix entre els estats membres.

Política comercial comuna:
Estableix acords amb tercers països i fixa els aranzels comuns de les fronteres de la Unió.

Política social:
Pretén millorar el benestar de tots els ciutadants europeus. Cal esmentar el Fons Social Europeu, que facilita ajuts per fomentar la formació professional i l’ocupació.
Política regional:
Pretén superar els forts desequilibres econòmics i socials existents entre les regions. La UE destina un terç del seu pressupost al desenvolupament de les zones més pobres. Cal esmentar el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional que facilita crèdits per obres d’infraestructura a les regions menys desenvolupades; i el Fons de Cohesió, que destina inversions als estats de la Unió amb renda més baixa.


La política exterior i de seguretat
El tractat de la UE (1992) va definir un política exterior i de seguretat comuna.
Objectius: defensa dels valors comuns i de la independència de la Unió, el manteniment de la pau i seguretat internacional, el foment de la cooperació internacional i el desenvoulpament de la democràcia i dels drets humans al món.

No sempre hi ha hagut una unanimitat d’actuació entre els estats de la Unió ja que la política exterior continua sent competència exclusiva dels estats.

L’any 1999 l’espanyol Javier Solana va ser nomenat primer responsable de Política Exterior i Seguretat Comuna de la Unió Europea.