Cap a la unitat econòmica i política

Cap a la unitat econòmica i política

La unió econòmica i monetària
L’existència d’un veritable mercat interior en el si de la Unió Europea ha fet que les economies dels estats membres estiguin cada cop més relacionades. Com a conseqüència s’ha fet necessària la creació d’una moneda única, l’euro.

L’euro va entrar en vigor l’1 de gener de 1999. Aleshores, onze dels quinze estats van decidir substituir les seves monedes per l’euro. La substitució es va fer l’1 de gener de l’any 2002. L’1 de gener de 2007 la va adoptar Eslovènia.

L’euro ha de facilitar els moviments de les persones, productes i capitals per tota la Unió Europea. Així es pot viatjar per tota la Unió Europea sense canviar de moneda.

Banc Central Europeu:
Seu a Frankfurt, ha de garantir l’estabilitat dels preus, coordinar la política monetària dels bancs centrals de cada estat i autoritzar l’emissió de bitllets i monedes.


Les polítiques comunes

Política agrària comuna:
Té com a objectius principals la creació d’un mercat comú dels productes agrícoles, l’augment de la producció agrària, la millora del nivell de vida dels agricultors, i la posada al mercat de productes alimentaris a preus assequibles. Tot i els ajuts econòmics de la Unió, els camperols europeus tenen dificultats per competir amb camperols de la resta de continents, on les despeses de producció i de mà d’obra són molt inferiors.

Política pesquera comuna:
Té com a objectius garantir la continuïtat de les espècies marines  i assegurar la millora del nivell de vida dels pescadors i uns preus raonables per als consumidors. Per aconseguir-ho el Consell fixa un màxim de captures per a cada espècie que es divideix entre els estats membres.

Política comercial comuna:
Estableix acords amb tercers països i fixa els aranzels comuns de les fronteres de la Unió.

Política social:
Pretén millorar el benestar de tots els ciutadants europeus. Cal esmentar el Fons Social Europeu, que facilita ajuts per fomentar la formació professional i l’ocupació.
Política regional:
Pretén superar els forts desequilibres econòmics i socials existents entre les regions. La UE destina un terç del seu pressupost al desenvolupament de les zones més pobres. Cal esmentar el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional que facilita crèdits per obres d’infraestructura a les regions menys desenvolupades; i el Fons de Cohesió, que destina inversions als estats de la Unió amb renda més baixa.


La política exterior i de seguretat
El tractat de la UE (1992) va definir un política exterior i de seguretat comuna.
Objectius: defensa dels valors comuns i de la independència de la Unió, el manteniment de la pau i seguretat internacional, el foment de la cooperació internacional i el desenvoulpament de la democràcia i dels drets humans al món.

No sempre hi ha hagut una unanimitat d’actuació entre els estats de la Unió ja que la política exterior continua sent competència exclusiva dels estats.

L’any 1999 l’espanyol Javier Solana va ser nomenat primer responsable de Política Exterior i Seguretat Comuna de la Unió Europea.