Cercar en aquest blog

dilluns, 30 de maig del 2011

Les institucions principals

Les institucions principals
La Comissió Europea
Seu a Brussel·les.
Representa el Govern de la Unió.
Funcions:
  1. Vetllar pel compliment dels Tractats i l’aplicació de les decisions comunitàries
  2. Executar les polítiques de la Unió
  3. Presentar iniciatives legislatives al Parlament i al Consell Europeu
  4. Establir les relacions econòmiques internacionals

Constituïda per 27 membres (un per cada estat membre)
President: escollit pels caps d’estats o de govern -> reunits en el Consell Europeu
Resta de membres -> escollits pels governs de cada estat d’acord amb el president
Comissió, ha de ser aprovada pel Parlament.
El Parlament Europeu
Seu: Estrasburg
Competències:
  1. Legislatives: debatre i aprovar lleis
  2. Pressupostàries: aprovar el pressupost
  3. Participació en el nomament de la Comissió aixi com el control de les seves tasques

És ellegit cada 5 anys pel sufragi universal.
Fromat per: 785 diputats distribuits de manera proporcional al pes demogràfic de cada estat. (Espanya: 54)
Els eurodiputats s’organitzen en grups parlamentaris segons afinitats ideològiques.
El Consell de la Unió Europea
Òrgan que estableix els objectius polítics de la Unió.
Legisla i coordina les polítiques dels Estats
Ministres d’Afers Estrangers són representaris ordinaris però es reuneixen els ministres d’altres àmbits governamentals.
Reunió cap d’Estat o governamental amb ministres d’Afers estrangers -> consell Europeu. Assisteixen també el president amb un altre membre de la Comissió Europea
Presidència canvia per rotació entre tots els estats cada 6 mesos
El Tribunal de Justícia
Seu: Luxemburg
Fromat per 15 jutges i 9 advocats generals
Funció: Garantir el dret en la interpretació i l’aplicació dels tractats i en les act. de la Unió.
Ha anat produint un dret cumunitari aplicat als països membres.
Tmbé és l’òrgan d’apelació contra les resolucions dels tribunals estatals en qüestions del dret comunitari.
- Tribunal de primera instància: creat per l’Àcta Única Europea (1986).
S’encarrega de resoldre els recursos interposats per particulars i empreses contra les decisions de les institucions comunitàries.
Instritucions:
  • Banc Europeu d’Inversions (BEI): finança inversions que afavoreixen el creixement quelibrat i la integració social i econòmica.
  • Tribunal de Comptes Europeu: fiscalitza la correcta aplicació dels pressupostos de la UE.
  • Defensor del Poble: Nomenat pel Parlament. Actua com a mitjancer entre ciutadans i administracions comunitàries.
  • Comitè de les Regions: Representació política poders regionals i locals de la UE. Consultiu sobre qüestions regionals, culturals i de cohesió econòmica i social.
  • Comitè Econòmic i Social (CES): Representa sectors de la vida econòmica i social. Caràcter consultiu amb membres designats entre org. empresarials, sindicats … + representatives de cada païs.

divendres, 6 de maig del 2011

Present i futur de la Unió Europea

Present i futur de la Unió Europea.
- Formada per 27 estats amb una població de més de 486 milions d’habitants.
- Esperança de vida per als homes 75 anys i per a les dones 81 anys.
- Natalitat és baila i la població d’està envellint.
- U.E.  una de les regions econòmiques més desenvolupades i dinàmiques del planeta.
- PIB arriba als 10 bilions d’€.
- Nivell de vida elevat amb una renda per càpita de més de 24.434 €.
- Àrea del món que té una de les millors qualitats de vida.
* Els estats i les regions.
- Diversitat entre estats, rics: Suècia, Alemanya, Finlàndia, Països Baixos i més pobres com Portugal, Espanya i Grècia.
- Països grans i molta població: Alemanya, França i Gran Bretanya. Països amb poca superfície: Luxemburg, Bèlgica i Dinamarca. Països amb gran densitat: Bèlgica i Països Baixos. Països amb poca densitat: Finlàndia i Suècia.
-Àrea econòmica central de la U.E. nord-est de França, el sud-est d’Anglaterra,  Països Baixos, estat de Bèlgica, Luxemburg i oest d’Alemanya.
- Activitat econòmica i distribució de la població per sectors i hi ha una gran diversitat.
- grans ciutats: Londres, Brussel·les, Milà, Frankfurt elevat volum del sector terciari important sector financer, nusos de transport i comunicació.
- Rin del nord de West-Fàlia destaca per la importància de la indústria siderúrgica, automòbil i química. A Piemot (Itàlia) destaca l'automòbil i química.
.- Antejo (Portugal) i sud d’Espanya l’agricultura té
un pes dominant.
-1948 creació de l’OECE.
- 1949 constitució del Consell d’Europa.
- 1950 posar en comú els recursos de carbó i acer d’Alemanya i França.
- 1951 tractat de París, s’institueix la CECA, formada per França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia, i la República Federal d’Alemanya.
- 1957 signatura del tractat de la CEE i EURATOM.
- 1960 establiment del fons socials d’Europa i de PAC.
-1968 unió duanera.
- 1973 introducció a la CEE d’Irlanda, Dinamarca i Regne Unit.
- 1974 parlament europeu elegit per sufragi universal directe.
- 1979 primeres eleccions del Parlament Europeu per sufragi universal.
- 1981 ingrés a la CEE de Grècia.
- 1986 ingrés a la CEE d’Espanya i Portugal,signatura del tractat Acta Única Europea.
-1989 adopció de la Carta Social.
- 1991 la CEE canvia el seu nom pel d’UE. Signatura del tractat de la Unió Europea.
- 1995 ingrés a la UE de Finlàndia, Àustria i Suècia.
- 1998 incorporació de l’euro a 11 països (Alemanya, Àustria, Espanya, Bèlgica, França, Italia, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Portugal, Luxemburg i Països Baixos)
- 2001 incorporació de l’euro a Grècia.
- 2002 l’euro substitueix les monedes estatals.
- 2004 ingrés a la UE d’Hongria, República Txeca, Malta, Polònia, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i Lituània.
- 2007 ingrés a la UE de Bulgària i Romania i ingrés d’Eslovènia a l’euro.
-2008 incorporació de Malta i Xipre a l’euro.
- 2009 incorporació d’Eslovàquia a l’euro.

La construcció d’una nova Europa
- 1957 França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Itàlia i la República Federal d’Alemanya van fundar la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Es va fer per aconseguir una unió política i per això va ser una organització oberta per als països democràtics d’Europa.
- Després del comunisme i la dissolució de l’URRS, els països de l’ Europea de l’Est van iniciar el camí cap a la democràcia . Per incorporar-se a la UE  els països candidats han de complir: tenir una indentitat europea, un sistema polític democràtic, que respecti els drets humans, i economia de mercat lliure i han d’acceptar els tractats de legislació i jurisprudència de la Unió, així com els acords internacionals subscrits.
Països que formen la Unió Europea: Bandera de la UE:

L'espai geogràfic europeu

L’espai geogràfic europeu


-La població
Al llarg dels segles el paisatge natural d’Europa ha estat humanitzat. La vegetació espontània (boscos i prats) s’ha substituit conreus i hortes, edificis i vies de comunicació.
Paisatge densament urbanitzat: la major part dels habitants estan en les ciutats mentre el camp es va despoblant.
A Europa viuen més de 750 milions de persones. L’esperança de vida mitjana és alta gràcies al desenvolupament econòmic i a les bones condicions higièniques. Natalitat baixa. Aquests dos factors fan que la població creixi lentament i cada cop sigui més envellida

-L’economia
Es caracteritza per la importància dels sectors econòmics establerts a les ciutats:indústria i serveis.
    *Agricultura: productivitat alta i cada vegada menys mà d’obra.
    *Indústria:grans inversions en tecnologia, molt mecanitzada. L’augment accelerat             de la mecanització ha reduït els llocs de treball.
    *Serveis: Sector econòmic en expansió i el que dona feina a més persones. Els          serveis comercials, financers i d’oci es concentren a les grans ciutats (París,             Londres) També hi ha una gran xarxa de ciutats mitjanes (Milà, Roma,etc)
    *Transports i comunicacions: A Europa Occidental: gran desenvolupament          (societat industrial i comercial avançada)
-Les 5 grans regions econòmiques d’Europa
    *Illes i penínsules del nord i nord-oest: d’Irlanda a Finlàndia, amb la Gran              Bretanya com a centre. Són països amb un gran comerç marítim, rics en ramaderia,          fusta, pesca , aigua, ferro, carbó i petroli.
    *Europa occidental: de França a Àustria, Alemanya com a eix. Zona amb gran           potència industrial i comercial, densa xarxa de comunicació terrestre i fluvial, gran
    riquesa agrícola i ramadera. Àrea més poblada d’Europa i amb nivell de vida més          alt.
    *Europa mediterrània: de Portugal a Grècia, Itàlia com a centre. Horticultura i          arboricultura importants, gran oferta turística.
    *Centre del continent: del Bàltic al Danubi. Hi destaca l’agricultura, la ramaderia
    de bestiar menut, el carbó i altres minerals, i la indústria pesant.
    *L’est d’Europa: Rússia com a centre, que viu el procés de transició d’una               economia planificada a una economia capitalista.

-Societat i cultura
Europa:una de les zones més desenvolupades del món amb nivell de vida alt. La majoria dels seus països més desenvolupats disposen d’un sistema en que l’Estat assegura el benestar dels ciutadans mitjançant serveis socials.
La major part dels estats europeus són democràcies.

dijous, 5 de maig del 2011

índex: Europa i la Unió Europa

Tema 9: Europa i la Unió Europea
Índex:
9.1 L’espai geogràfic europeu

9.2 Present i futur de la Unió Europea


9.3 Les institucions principals


9.4 Cap a la unitat econòmica i política

  • La unió econòmica i monetària
  • Les polítiques comunes
  • La política exterior i de seguretat